';

Inici >Crònica Marató de l’Everest


Crònica Marató de l’Everest


Everest Marathon Welcome

15 de maig

Desprès de l’ensurt ja que s’ens va espatllar el cotxe que ens tenia que dur a l’aeroport i vem haver de trucar a l’Ivan que ens hi portes, les coses van anar molt bé.

Vem sortir de BCN practicament “on time” i vem arribar a Doha a l’hora. Allà desprès d’esperar-nos una hora vem embarcar cap a Katmandú òn vem arribar també a l’hora convinguda.

Ja ens esperaven a l’aeroport els de la marató per dur-nos a l’hotel.  La primera impressio ja va ser una mica caótica mirant els autobusos i cotxes aparcats a l’aeroport, però va anar augmentant a mesura que anavem circul.lant per la ciutat,. doncs el caos era total, cotxes, motos, bicis, vaques, monos i diversa fauna més que feia que fos molt difícil moure’s-hi .

Coneixem a alguns dels participants a la marató i desprès de la paperassa, anem a deixar trastos a l’habitació i desprès d’una dutxa merescuda ens en anem a patejar pel barri de Thamel.  Arribar fins alla ha sigut jugar-nos la vida doncs no hi ha ni semàfors ni passos cebra i has de passar enmig dels cotxes, motos i anar saltant pedrissos i forats perquè no hi han voreres i l’asfalt està tot trencat.

Dinem a Thamel amb un dinar tipic nepalès.  Tornem a l’hotel a descansar una mica. I a la tarda com que plou a bots i barrals ens posem a escriure aquesta crònica.

17 de maig

Avui ha estat un dia de reunions i preparatius per començar el treking demà cap al Camp Base. Dinem d’hora i a migdia en fan un tour turístic per la ciutat per veure el monestirs budistes i hinduistes. Tots ells molt espectaculars per el seu colorit i ornamentació. La ciutat no ens deixa de sorprendre pel seu trànsit tan dens i la quantitat de persones circulant i vivint de les petites micro-botigues que una toca l’altra.

Quan tornem tenim un breifing òn ens donen la bossa que hauran de portar els yaks amb les nostres coses i desprès d’una bona dutxa (doncs fa molta calor i humitat)i d’arreglar-nos la bossa i la motxil.la que portarem nosaltres, anem al sopar que ens tenen preparat que és de bufet lliure i per cert molt bó.

Ha estat un dia molt ple i cansat i ens anem a dormir d’hora dons demà toca llevar-se a les 4.45 del matí.

Dia 18 de maig

Ens llevem ben d’hora ben d’hora (4.45 AM) anem a esmorzar i desprès comença el show de tots els grups, bosses que han de porteijar.  Arriba el microbús que ens portarà a l’aeroport per agafar el vol per anar a Lukla. El caos allà es considerable, es veu que nomès funcionen d’aquesta manera. Ens compten i recompten no se quantes vegades, comprovem que les bosses siguin les nostres. Ens donen la tarjeta d’embarcament i a esperar toquen.

De cop resulta que podem embarcar tots els que estavem esperant. Ens separen per diferents avionetes doncs nomès caben 14 persones. El vol no ens sembla tan terrorific de com l’havien pintat, doncs no tenim turbulències i l’aterratge ha estat perfecte.

Posem els peus a terra i comença de nou el caos de bosses per aqui i allà, comprovem que les nostres hagin arribat, separan els grups pels lodges i ens tenen una bona estona esperant no sabem que. Al cap d’una estona ens diuen que el dinar serà a les 11 i que podem anar a donar un vol per Lukla. Aquest petit poble de taulades blaves i portes acolorides ens fa donar compte que ja som a l’Himalaia.

Dinem i desprès veiem com carreguen les bosses als diferents porteijadors que porten entre 30 i 40 quilos cadascú. També veiem el primer yak, company de viatge de tots aquests dies..Finalment ens posem en marxa amb pas lent i decidit.Pugem per un cami força empedrat amb escales i amb una visió fantàstica de la vall i continuament ens anem trobant porteijadors i gent que va amunt i avall fent treking.  Al llarg del trajecte fem diferents parades en els lodges i passem el nostre primer pont penjant que fa força caguen i al llarg del trajecte trobem pedres amb diferents mantres.

Finalment arribem a Phakding i ens fan un te de benvinguda i anem a reposar i fins a sopar.

Dia 19 de maig

De Phakding a Namche Bazar (3.440 mts.)

Diana a les 6 del matí per preparar trastos i a les 7 anar a esmorzar. Avui per esmorzar ens donen com unes farinetes força fastigoses amb melmelada i un ou dur, com podeu veure el menjar és molt escàs. A les 8,15 ens posem en marxa a poc a poc i bona lletra perquè avui hem de superar un desnivell d’uns 700 metres. El paisatge és formidable, les valls son profundes, tot és molt gran en relació a lo que coneixem.  El camí va serpenteijant pujant i baixant a prop del riu i no guanyem gaire alçada. Passem 4 ponts penjants molt llargs i espectaculars. Finalment comencen les graonades de pedra i el camí s’enfila sense donar respir quasi tot el desnivell que haviem de guanyar.

En un revol del camí apareix de sobte Namche Bazar amb les cases que semblan penjades al buit fent un semicercle. Finalment arribem al lodge que és el millor que em estat. Per sort la nostra habitació dona sobre el poble i la vista és espectacular.

L’estelada oneja ja a Namche Bazar.

Dia 20 de maig

Namche Bazar

Teóricament dia de descans per això fem una caminada d’aprop de 4 hores i guanyem un desnivell de 400 metres, segurament amb més d’un miler d’escales. Val a a dir que l’esforç s’ho val doncs contemplem per primera vegada el Lohtse només uns instants abans de tapar-se. Després de dinar com encara no hem pujar prous escales anem a donar un vol per Namche Bazar i ens aturem al Everest Coffee i el Joan és pren el primer expresso dels bons i la Isabel un te i unes pastes molt bones.

De moment l’aclimatació va bé.

Dia 21 de maig

De Namche Baazar a Deboche

Desprès de menjar el suculent esmorzar de cada dia, estem apunt i amb renovades energies per afrontar un dia força dur de treking. Sortin de Namche i com no podria d’una altra manera per escales. Anem guanyant alçada fins trobar un camí força ample i molt serpenteijat que ara pujo ara baixo i s’apropa a la llera del riu Imja Khola. Seguim un tram fins que ens aturem per dinar. Ens tenen asseguts al sol una bona estona, però quan n’hem tingut prou de sol , demanen un parasol però com que no el tenen entrem a una estança on mengen el sherpes i gent del pais. L’experiència ha estat molt enrriquidora.

Com cada dia amb l’estòmac ple afrontem el desnivell mes fort. El trànsit d’animals i persones no s’atura i caminem enmig i per sota de nerets florits de tots colors, blancs, roses, grocs. Es fantàstic. La pujada es va suavitzant fins arribar al monestir de Thyangboche (3860 mts) i tenim la sort d’arribar tot just quan comencen a resar els monjos budistes i ens hi deixen estar per veure-ho.

Un cop acabat ens dirigim per boscos de nerets fins a Deboche on passarem la nit.

De moment ens estem aclimatant be i no tenim cap problema.

Dia 22 de maig

De Deboche a Dingboche (4410 mts.)

A les 8 del matí ens posem en marxa els diferents grups. El primer tram del camí és de baixada i sembla força relaxant. Creuem el riu Imja Khola per un pont metàl.lic i a partir d’aquí el camí és un puja baixa sense guanyar massa alçada. De sobte ens apareix l’Ama Dablan i el Lhotse i és molt espectacular.

Anem fent camí fins que parem per dinar al poble de Pangboche i com cada dia desprès de dinar ens espera el desnivell més fort. .Sembla que ho facin expressament.  Tornem a creuar el riu i arribem a un altiplà on la vegetació boscosa ja ha desaparegut ja que estem per sobre del 4.000 mts. De sobte la boira ens va tapant i pràcticament només veiem el davant fins que finalment arribem al poble de Dingboche en mig d’una espessa boira. Es sorprenent la gran quantitat de marges de pedra seca dins de tots els pobles que anem passant.

L’aclimatació segueix be i no tenim problemes de moment.

Dia 23 de maig

De Dingboche a Chhukhung

Dia d’aclimatació a Dingboche i caminem per un altiplà a 4.400 mts. i anem guanyant alçada fins a 4.700 mts.  A la nostra dreta ens apareix l’Ama Dablan amb tota la seva majestuositat, sembla talment que ens hagi de caure a sobre. Al nostra davant l’Island Peak i a l’esquerra el Lhotse. Avui per primera vegada correm sobre 4.400 mts. i les sensacions son bones.

Desprès del te i les pastes hi ha l’entrega de pitralls i informació de la marató.

L’aclimatació segueix sobre el previst i nosaltres ens trobem molt be.

Dia 24 de maig

De Dingboche a Lobuche (4.920 mts.)

Avui ha estat un dia en que la grandiositat de la natura et supera, no tens paraules per descriure el fet d’estar envoltat de muntanyes de més de 8.000 mts. el Makalu, el Lhotse, la elegància de l’Ama Dablan, el Pumori.  També ha estat un dia dur pel fet de superar un desnivell de 500 mts. partint d’una alçada de 4.400 ms.i

Un vegada arribats a Lobuche i desprès de fer el te i les pastes ens enfilem per veure la morrena de la glacera de Khumbu que és molt espectacular.

De moment no ens afecta el mal d’alçada. Demà superarem la cota 5.000 arribant a Gorak Sheep que és l’última estada abans del Camp Base.

Dia 25 de maig

De Lobuche a Gorak Sheep (5.180 mts.)

Avui sortim una mica més tard ja que només hem de fer uns 5 qms a Gorak Sheep. El camí va guanyant alçada paulatinament fins a trobar el primer repetxó que ens fa guanyar desnivell, des d’aquest punt veiem la morrrena espectacular de la glacera de Khumbu. Sempre a la nostra dreta hem tingut el Nuptse i en front com marcant el camí el cim piramidal del Pumori.  De sobte ens apareix la part somital de l’ de l’Everest mig cobert de boira. A mesura que ens apropem a Gorak Sheep el trànsit de caravanes de iaks es constant i ens hem d’apartar per donar-lis pas. No cal dir que el tràfec de persones és constant.

Finalment arribem a Gorak Sheep i tenim tota la tarda lliure i aprofitem per anar a estirar les cames i seure per veure l’espectacle constant de persones i animals que venen del Camp Base de l’Everest.

L’aclimatació segueix be però l’alçada es fa sentir i els moviments han de ser mes lents.

Dia 26 de maig

Dia d’aclimatació pujada Kalapatthar (5.545 mts.)

Avui ens llevem més d’hora que mai. Els més puntuals sortim a les 6.15 i amb pas de processó anem fent camí i de tan en tan fem petites aturades doncs ens falta l’alé. A mesura que anem guanyant alçada descobrim l’Everest i veiem amb tota la seva magnitud la glacera de Khumbu.

A mesura que guanyem metros anem veient cada vegada més l’Everest fins que arribem al cim del Kalapatar i podem apreciar fins i tot el Coll Sud de l’Everest.

La vista és impressionant voltats de grans cims, l’espai és grandiòs. Ens quedem una bona estona al cim i tenim un record per totes aquelles persones que no poden ser-hi.

Molt a pesar nostre hem de baixar del cim i fem la baixada molt ràpida doncs la fem corrent.

A les 9.30 esmorzem que ja ens l’hem guanyat.

Finalment demà marxem cap al Camp Base.

Dia 27 de maig

De Gorak Shep al Camp Base (5.365 mts)

El mal temps serà el company de viatge doncs cau aigua neu durant tos els 5 qms. del recorregut. Ës un tràfec constant de porteijadors carrregats amb tot tipus d’estris,taules, cadires, estufes, bombones de butà, tendes, etz. També els iacs es fant pas i ens hem d’aturar, nosaltres li diem parada iac que per sort ens serveix per aturar-nos i respirar. Fins ara només veiem la morrena però la boira s’aixeca una mica i ens deixa veure la gelera de Khumbu realment espectacular amb els seus sèracs,. El desgavell és impressionant, de gel i roca.  Segueix nevant i  l’arribada al Camp Base és caòtica a l’hora de donar-nos la tenda i esperem notícies del que hem de fer i segueix nevant.  Finalment sembla que dinarem.

A la tarda fem un tomb pel Camp Base.  No para de nevar en tota la nit i fa molt de fred.

Dia 28 de maig

Camp Base de l’Everest

Per sort el temps millora i de mica en mica el cel va guanyant un blau intens.  Desprès d’esmorzar ens acompanyan al lloc òn serà la sortida de la marató tots guarnits amb la samarreta oficial per fer-nos les fotos de rigor. La organització fa tot un xou, ara cap aqui, ara cap allà, en fi prou divertit i finalment quedem uns quants corredors del nostre grup i ens endinsem una mica a la gelera de Khumbu i ens fem unes fotos i fem una mica l’animal llençant-nos boles de neu. Retornem a les tendes xino-xao per esperar el dinar.

A la tarda desprès de fer el mandra, preparem els trastos per la marató. Al llarg del dia sentim i veiem caure avalantxes tant de roca com de gel que fant un soroll esfereidor.  Una vegada mes l’espectacle de la natura ens sorpren.

Dia 29 de maig

Sortida de la Tenzing Hillary Marathon

A les 4 del matí diana, fa un fred que pela doncs està caient aigua neu.  Esmorzem d’una esgarrapada, fem un te i un café i xino-xano dins el caos de la morrena anem a la sortida. Veiem arribar corredors de diferents punts.  Estem uns 30 minuts per arribar a la sortida i comença de nou el xou de la organització. La directora de cursa xiulet en mà cantant els números de pitrall i organitzant tal merder que finalment els corredors ens apropem fins que queda envoltada pels corredors que volem que ens marqui el pitrall.

A les 7.15 es dona la sortida i als corredors més ràpits els perdem de vista dins del caos de la pedra i gel. Nosaltres anem fent camí fins topar-nos amb una caravana de iacs i de sobte una altra en sentit contrari en un lloc penjant i estret. Crits i cops de pedra als animals i com a resultat una mica més i ens envesteix un iac. Quan arribem al primer control a Gorak Shep comença a nevar amb força i el vent és molt molest. Els desnivells a aquesta alçada son molt importants.

Anem fent quilòmetres amb el mal temps a l’esquena i quan arribem a Dingboche fem 3 qms que psicològicament s’ens fant molt durs ja que sòn d’anada i tornada. Proper control Pangboche i desprès tenim una forta pujada fins al monestir de Thyanboche i tot seguit una forta baixada per uns boscos formidables de nerets de més de 2 mts. d’alçada.

Arribem a Phungitenga, Sausasa i una boira mol densa , la foscor i la pluja fa que el fort desnivell fins a Khumjung sigui molt dur i els últims quilòmetres siguin un calvari, doncs amb la llum del frontal la boira no ens deixa veure be el camí i ens tenim que aturar forces vegades per no caure per l’estimvall que tenim a la nostra esquerra. Passem Chorten i practicament no el veiem és tanta la boira i la foscor que quan arribem a Namche Baazar completament a les fosques ens aturem i cridem per òn hem tirar per anar a l’arribada. Per sort dos nois que pasen ens ho indiquen i veiem que teniem l’arribada a 50 metres.Arribem desprès de 13 hores xops, cansats però molt contents.  Ens acompanyen al Lodge doncs la foscor és total ja que no hi ha llum enlloc degut a la pluja dels últims dies i les plaques solars no carrregaven.

A l’arribada al Lodge felicitacions dels nostres companys.

Dia 30 de maig

Segueix plovent sobre Namche Baazar i aquesta nit hem dormit molt bé ja que feia dies que no ho feiem tot i que estem a 3.450 mts.

Ens retrovem amb els companys a l’hora d’esmorzar i les seves cares son de cansament i de felicitat.

Tot i que no ha parat de ploure decidim anar de compres. Realment és un acte de voluntat a Namche ja que tots els carrers sòn d’escales i la més baixa fa 35 cms.

Segueix plovent quan tornem al Lodge per dinar i ens diuen que aquesta tarda anem a dormir a Monjo.  Recollim tots els bàrtuls i ens posem en marxa, sempre acompanyats dels nostres guies.

El recorregut és molt bonic  sempre envoltats de boscos i reseguint el riu que amb les pluges baixa amb molta força. Passem un parell de ponts penjants que ara ja no ens fant tan de “caguen” i finalment arribem a Monjo ben xops. Com sempre a l’arriba té i café i galetes per esperar que arribin les nostres bosses i les claus de l’habitació.

Dia 31 de maig

De Monjo a Lukla

Avui no farem gaire desnivell però el cami és un puja i baixa constant. Ens aturem per dinar i com que aquesta gent son tan tranquils i organitzats trigan unes 2 hores per servir-nos-el .

Quan tornem a posar-nos en marxa tenim un conflicte amb una caravana de iacs, doncs no podem passar i finalment aturen als animals per no prendre mal.

Caminem 4h30′ sota una fina pluja i molt de fang i fem les últimes escales de les milers que hem pujat i baixat tot arribant a Lukla.  Ens fem la foto amb tot el grup.

A l’hora del te es donen les propines als guies i porteijadors. També ens fa un sorteig entre els porteijadors i guies del material que hem donat els corredors. Nosaltres hem donat els nostres Gore-tex vells.

Dia 1 de juny

Lukla

El dia no pinta gaire be per volar. Tenim boira i pluja i sembla que ens quedarem a terra però de moment ningú no ens diu res.

Finalment a la tarda ens diuen que no volarem i a l’hora de sopar ens proposen una opció per volar demà que és pagar 260 $ per persona i ens portaran en un helicòpter de l’exercit fins al poble de Jiri i d’aqui en uns bus molt tronats farem uns 110 qms per carreteres de muntanya pujant i baixant ports que tindrà una durada de 7 hores.

No tenim mes remei que acceptar si volem sortir de Lukla.


22 Comments

  1. assumpta ha dit:

    Molta sort i molta força!!

    Una abraçada als dos

    Bodi i Assumpta

    • Joan Llopart - Isabel Puig Joan Llopart - Isabel Puig ha dit:

      Moltes gràcies a tots dos. Això és molt espectacular, tard o d’hora haureu de venir. Una abraçada

  2. Joan Bru ha dit:

    Molta sort i disfruteu!!

  3. Montse, Arnau i Toni ha dit:

    Des de Collbató us seguim dia a dia. Molta sort i feu moltes fotos.
    Només de llegir les vostres cròniques es com si fóssim amb vosaltres .
    Una abraçada

    • Joan Llopart - Isabel Puig Joan Llopart - Isabel Puig ha dit:

      Estem molt contents que ens seguiu i no patiu que de fotos i videos n’hem fet un munt. Una abraçada des de 4.400 mts.

  4. Assumpta ha dit:

    buf! Quina enveja!!
    Esperem amb delit les vostres notícies i crònica.
    Sempre endavant!

    Una abraçada molt forta!

    Bodi i Assumpta

  5. Montse,Arnau i Toni ha dit:

    Estem contents que tot us vagi molt bé.
    Com va el fred?
    Que tal la gent?
    Que continueu gaudint de l’espectacle!!!
    Des de Collbato ànims!!!
    Esperem les vostres notícies ….

    • Joan Llopart - Isabel Puig Joan Llopart - Isabel Puig ha dit:

      La gent del pais es fantástica t’ho donen tot a canvi de poc. El fred de moment no en patim gaire. Suposem que al arribar demà al Camp Base en farà mes. Una abraçada

  6. Pere Font ha dit:

    Hola a tots dos!! veig que esteu bé i aclimatan-se també bé a l´alçada.
    Com dieu les vistes i panoramiques son fantástiques per la mejestuositat del lloc, ja m´ho imagino ja!!
    Només desitjar-vos que tingueu una bona marató i molta sort!!
    Endavant i ànims.
    Una abraçada

  7. Ester ha dit:

    molts anims campions!!!!!!!!sou molts grans i teniu molta forÇa!!!!!!petonsssssssssssssssssssssssssssssssssssss

  8. assumpta ha dit:

    Tot i que veureu el comentari quan hagueu arribat i acabat la marató, ja que hem estat fora i no portàvem l’ordinador 🙁 …

    Pensem molt en vosaltres i us enviem molta força perquè us vagi molt bé.

    Una abraçada,
    Bodi i Assumpta

  9. Àngels i Josep ha dit:

    Ja sabem pel Xavier que heu acabat la marató molt cansats, però l’heu acabat que aixó és el que consta. Ara a recuperar-se. ENHORABONA!!! !!!!

  10. Àngels i Josep ha dit:

    Com esteu? Ja heu descansat? ENHORABONA per haver acabat la marató. Fins un altre. Petons.

  11. Àngels i Josep ha dit:

    Esteu bé, que no doneu senyals de vida?
    Molts petons.

  12. Montse, Arnau i Toni ha dit:

    Com esteu campions?

    Imaginem que la marató ha estat un èxit,
    Moltes felicitats

    Encara no som independents, però ja falta menys ,…

    Una abraçada

    • Joan Llopart - Isabel Puig Joan Llopart - Isabel Puig ha dit:

      Estem molt bé. Acabem d’actualitzar la pàgina. Avui sortim cap a casa. No tenim notícies de Catalunya. Esperavem que ja seriem independents . Nosaltres hem fet molta pedagogia. UnA abraçada.

  13. Àngels i Josep ha dit:

    Holaaaaaaaaaaaaa.

  14. Pere Font ha dit:

    Moltes Felicitats per la marató!!
    Feliç retorn a casa.
    Una abraçada

  15. oscar intemperie ha dit:

    Hola parella! he pogut mirar el vostre web llegir i veure fotos mes videos… una pasada de macu… m´agradat molt.
    Fins aviat!
    Veig que les Trabuco per l´Isabel van força be al Everest…
    Oscar.

    • Joan Llopart - Isabel Puig Joan Llopart - Isabel Puig ha dit:

      Gràcies Oscar. Les Trabuco em van anar molt bé i encara les porto doncs com m’en vaig quedar dos parells, encara m’en queda un. Fins aviat. Isabel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*